 |
| Dos viejos comiendo, Goya, Pinturas negras. |
Estic totalment en contra de
l'adscripció caricaturesca de la pintura negra de Goya. Crec,
pel contrari, que la fisiognomia s'hi correspon als personatges
reals de l'època. Hi és cert que per al nostre
etnocentrisme, gestos y formes facials del segle XVIII – formes
musculars facials conseqüència d'un gest més
deshinibit i lliure – les nostres bones maneres permeteixen nomès
gestos facials molt continguts - , no s'ha d'oblidar, així
com d'una higiene dental, facial y dermatològica absolutament
desastrosa - poden resultar grotescos i en el límit de la
caricatura - “Les visages sont à la limite de la
caricature “(1,73) - .
La edad adscrita a los comensales de Dos viejos comiendo es igualmente una muestra más del etnocentrismo cultural - una manera culta de decir "nuestra simpleza en el análisis - con que se examina el arte de otras épocas. Yo pregunto ¿son dos viejos los que comen? A qué edad podían considerarse viejos dos rufianes en el siglo XVIII? Yo no me atrevería a afirmarlo.
Y de esa prepotencia falsamente académica para afirmar y sentar cátedra, esta nuestra historia del arte plagada de tópicos absurdos e inadmisibles.
Bibliografia.-
-1.- Goya, regards et lectures, Actes
du Colloque tenu à Aix-En-Povence, les 11 et 12 de decembre de
1981, Publications de la Université de Provence, Aix.en
Provence CEDEX, 1982, BA/21493-1 BNE-Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada